CORRENTS CINEMATOGRÀFIQUES

CINEMA SOVIÈTIC

Context històric

Característiques

Després de la revolució russa, finalitzada en 1917, va fer caure l'Imperi Rus i es va establir la Unió Soviètica. Els seus dirigents van pensar en utilitzar el cinema com a mitjà propagandístic i d'adoctrinament. Lenin, amb la frase «el cinema és per a nosaltres, de tots els arts, el més important», va encarregar una nova cinematografia a directors de cinema inspirada en els principis de la ideologia comunista.

Realisme molt marcat (sense al·legories).
Incorporació de masses, gent anònima, protagonitzant l'escena (pel·lícules sense un sol protagonista).
Donaven molta importància al muntatge. (Efecte Kuleshov)
Temàtica social, política i històrica; directors a favor del règim comunista. Exaltació de l'obrerisme i patriotisme.

Películes a destacar

Oktyabr / Octubre (S. M. Eisenstein, 1925)
Konets Sankt-Peterburga / La fi de Sant Petersburg (Vsevolod Pudovkin, 1927)
Bronenosets Potyomkin / El cuirassat Potiomkin (Sergei M. Eisenstein, 1925)
Mat / La mare ( Vsevolod Pudovkin, 1926)

Directors

Vsevolod Pudovkin (1893 - 1953)

Director de cinema de la Unió Soviètica, conegut per ser el director de La Mare (1926). És una adaptació cinematogràfica de la novel·la de Màxim Gorki, que narra la vida d'una dona camperola a través del sofriment a causa de la situació en la que es troben ella, el seu fill i el seu marit.

Sergei M. Eisenstein (1898 - 1948)

Director, muntador i teòric cinematogràfic del corrent soviètic. Va ser mundialment conegut per la seva obra mestre El Cuirassat Potemkin (1925).

El protagonista en les seves obres és la massa, el poble. El moviment està determinat per l'acció i per al muntatge, repudiant el muntatge clàssic, i derivarà les seves teories sobre el muntatge de l'estudi dels ideogrames japonesos.

SURREALISME

Context històric

Característiques

Va sorgir al 1920 poc després de la Primera Guerra Mundial. A mà dels països Europeus que patien revoltes i volien tornar a crèixer. Amb l'arribada de la Revolució Russa, sorgeixen moltes revoltes en la societat. Durant els anys 25 i 30 va aparèixer un diari titulat "El Surrealisme al servei de la revolució".

L’objectiu d’aquest corrent es centra en materialitzar els somnis i aspectes de la subconsciència ja que pretén criticar l’ús de la racionalitat, els patrons estètics i els valors que la societat burgesa imposava durant els anys 20.
És per això que podem dir que buscava trencar amb tots els valors culturals que existien en aquell temps, representant visualment aspectes com la irracionalitat, la inconsciència de l’ésser humà, volien mostrar rebuig a la burgesia i a la societat en general.
Utilitzen recursos com el travelling on es segueixen les accions que realitza el personatge, plans curts, escenaris que poden no presentar cap relació lògica o fins i tot es poden sobreposar les imatges.

Películes a destacar

Un chien Andalou (Luís Buñuel i Salvador Dalí, 1929)
Entreacte (René Calir, 1924)
L'etoile de Mar (Man ray, 1932)
La sang del poeta ( Jean Cocteau, 1932)

Directors

René Calir (1898 - 1981)

Cineasta, guionista, actor i escriptor francès. Inicialment va treball com a actor en els films Le Lys de la vie; Li sentit de la mort; El orpheline; Parisette. Es va donar a conèixer com a director de cinema talentós a París qui dort, i sobretot, en Entr'acte, film en el qual van col·laborar grans figures de la pintura, com Francis Picabia i Marcel Duchamp.

Jean Cocteau (1889 - 1963)

Poeta, novel·lista, cineasta i dramaturg francès, una de les figures més revolucionàries de l'avantguarda de començaments de segle XX. Va arribar a il·lustrar diversos dels seus llibres i encara que mai es va adherir a un moviment, en les seves obres es poden trobar les empremtes de tots els moviments d'avantguarda.

EXPRESSIONISME

Context històric

L'expressionisme alemany va ser una avantguarda artística que va destacar en àmbits com la pintura, la música o el cinema que pretenia expressar l'horror i la humiliació que sentien els alemanys després de la seva derrota en la Primera Guerra Mundial. En general, l'expressionisme sol ser entès com un estil artístic caracteritzat per la deformació de la realitat amb l’objectiu d'expressar-se de forma més subjectiva, donant més importància als sentiments que a la descripció objectiva de la realitat. Degut a les circumstàncies històriques en que es va desenvolupar, l'expressionisme mostrarà el pessimisme i angoixa de l'individu, que a la societat moderna i industrialitzada, es veu alienat.

Característiques

Il·luminació i fotografia tenebrista a base de clarobscurs.
Rodatges a l'interior dels estudis amb il·luminació artificial amb l'objectiu de crear ambients inquietants o descoratjadors.
Decorats amb angles agressius i deformacions que recorden a les pintures expressionistes de l'època.
Interpretacions molt expressives, els actors gesticulen exageradament amb el rostre, les mans i tot el cos.
Maquillatges exagerats per simular deformitats físiques.
Disfresses i atrezzo de caràcter exagerat i teatral, amb aspecte sinistre.
Temàtiques relacionades amb la solitud, la misèria, l'explotació, la sexualitat, les perversions, el terror, el crim, la mitologia gòtica, la fantasia o la ciència ficció.

Películes a destacar

Das Kabinet des Dr. Caligari / El gabinet del Dr. Caligari (Robert Wiene, 1919)
Der Golem, wie er in die Welt kam / El Gòlem (Paul Wegener, Carl Boese, 1920)
Nosferatu, eine Symphonie des Grauens / Nosferatu (F.W.Murnau, 1922)
Metropolis / Metropolis (Fritz Lang, 1926)

Directors

Robert Wiene (1873 - 1938)

Es considera que el primer film que representa l'estil expressionista va ser "El gabinet del doctor Caligari" (1919), obra de Robert Wiene caracteritzada per la distorsió de la realitat tant pel vestuari i maquillatge dels personatges, com per l'ús de picats, contrapicats i extranyes angulacions de càmera, i sobretot per l'agressiu disseny de decorats.

Fritz Lang (1890 - 1976)

Fritz Lang és l'atre director expressionista més important, tot i que moltes de les seves pel·lícules es troben a mig camí entre l'expressionisme i la nova objectivitat. És reconegut per la seva gran obra mestra, la pel·lícula de gènere futurista "Metropolis" (1927). Aquesta pel·lícula destaca pels seus clarobscurs, els seus decorats, els efectes especials o la creació d'estereotips del cinema futurista com el científic boig o l'androide.

NEORREALISME

Context històric

El neorealisme es desenvolupa en una Itàlia arrassada per la II Guerra Mundial. Es tracta d'una Itàlia en procés de reconstrucció després de vint anys de manipulació educativa i mediàtica del feixisme i amb gravíssims problemes econòmics i socials derivats de la destrucció provocada per la guerra. No hi havia diners per reconstruir els estudis, adquirir material i produir cinema, per tant, el cinema neorealista haurà de treballar per mostrar la vida en aquells moments amb recursos i pressupostos molt baixos.

Característiques

Recerca d'un realisme absolut, prescindint de qualsevol mena d'efecte o trucatge. No són documentals com en el cinema-ull soviètic però fan films de ficció tan realistes que s'apropen al gènere documental.
Amb la màxima objectivitat possible, mostrar i denunciar els problemes socials i les injustícies sense caure en la manipulació pròpia de l'època feixista.
Rebuig dels drames històrics, l'adaptació de novel·les o el cinema d'herois.
Retorn a les persones anònimes, les classes humils, a les preocupacions cootidianes, i a les històries íntimes i sense importància aparent.
La manca de material i d'estudis de rodatge llança a aquests cineastes a rodar al carrer, amb escenaris reals ( mai platons), sense llum artificial, cercant així el màxim realisme i verosimilitud.
S'eviten els actors professionals i s'usen actors aficionats o fins i tot als protagonistes reals de les històries interpretant-se a si mateixos.
Rebuig del maquillatge i dels vestuaris postissos, s'usen vestuaris autèntics i reals.
Diàlegs molt senzills i lineals.

Películes a destacar

Roma, città aperta / Roma, ciutat oberta (Roberto Rossellini, 1945)
Sciuscià (Vittorio De Sica, 1946)
Ladri di biciclette / El lladre de bicicletes (Vittorio de Sica, 1948)
La terra trema / La terra tremola (Luchino Visconti, 1948)

Directors

Vittorio de Sica (1901 - 1974)

Va ser un director i actor de cinema italià, premiat varis cops per les seves obres cinematogràfiques i la seva aparició en el cinema. Va guanyar quatre Oscars en la seva carrera. Va ser una de les figures clau del moviment cinematogràfic neorealista italià amb les seves pel·lícules Sciuscià i El lladre de bicicletes.

Roberto Rossellini (1906 - 1977)

NOUVELLE VAGUE

Context històric

Un nou grup de cineastes francesos, els quals va en contra de les estructures que el cine francès imposava. El nom d’aquest moviment sorgeix per un grup de joves francesos pertanyents al cercle intel·lectual de la revista “Cahiers du Cinema” (Cuadernos de Cine).

Aquests cineastes busquen la llibertat creativa, l’espontanïetat i l’experimentació. D’altra banda també critiquen la submissió del cinema francès a la literatura, rebutgen la dominació del productors per sobre de l’obra en si i reivindiquen l’autor com a la figura més important.

Característiques

Pressupostos molt reduïts que permeten accedir a la industria cinematogrèfica pels seus propis mitjans.
Rodatge en exteriors.
Utilitzen pocs mitjans tècnics.
Ús de càmeres lleugeres per rodar a mà i amb llibertat.
Moviements de càmera: Travelling i panoràmica.
Tot tipus de so, provinent de l’escena (en directe).
Personatges sense rumb ni expectatives.
Improvisació de rodatge i dels actors.
Muntatge discontinu.
Plànols-homenatge a altres autors.

Películes a destacar

À bout de soufflé (Jean-Luc Godard, 1959)
Bande à part (Jean-Luc Godard, 1964)
Els 400 cops (François Truffaut, 1959)

Directors

Jean-Luc Godard (1930)

És un director i guionista francès d'ascendeincia suïssa. Godard i altres crítics de "Cahiers Du Cinéma" es van convertir en cineastes a finals dels anys 50 configurant la nouvelle vague. Va polititzar les seves pel·lícules des dels temps revolucionaris de 1968, any en què va crear el Dziga Vertov Group, conjunt de cineastes atrets per les ideologies marxista i maoista,

François Truffaut(1932-1984)

François Truffaut va ser un director i guionista francès, nom fonamental de la nouvelle vague al costat de Jean-Luc Godard o Claude Chabrol. Truffaut es va iniciar com a autor de cinema rodant curtmetratges, que ell mateix va qualificar dècades després com pretensiosos i sense història, propis d'un aficionat. Va estrenar el seu primer llargmetratge, "Els 400 Cops" (1959), un drama iniciàtic amb trets autobiogràfics.

FREE CINEMA

Context històric

Aquest moviment britànic es desenvolupa entre 1956 i 1966, dins del marc temporal de “nous cinemes”.

Característiques

Neix des de la crítica cinematogràfica i el curtmetratge.
Lligat a altres moviments culturals de renovació de la societat britànica.
Influenciat per Nouvelle Vague.
Pel·lícules de compromís social, que reflecteixen espais laborals i conflictes quotidians, volen un cinema anticonformista, amb més llibertat per a la càmera i rodat en exteriors.
Temàtica: el proletariat, zones industrials i històries quotidianes.
És un cinema d'ambients i personatges.
Cinema independent i realista.
Critica a la burgesia i a la societat.
Càrrega literària.
La línia narrativa i argumental és més explícita.
Música de jazz.
Compten amb la col·laboració d'escriptors com John Osborne (qui posarà nom al moviment), Colin Wilson o Allan Sillitoe.

Películes a destacar

The loneliness of the long distance runner (Tony Richardson, 1962)

Directors

Tony Richardson (1928 - 1991)

Director de cinema anglès. Iniciador del moviment free cinema amb Mamma Don't Allow (1956), realitzà un cinema inspirat en la realitat social. En els anys 80 Richardson va declarar ser bisexual.

DOGMA 95

Context històric

Va ser un moviment fílmic desenvolupat l'any 1995 pels directors danesos Lars von Trier, Thomas Vinterberg, Kristian Levring i Søren Kragh-Jacobsen. Volien produir pel·lícules simples, sense modificacions en la post-producció, posant així èmfasi en el desenvolupament dramàtic.

L'any 1995 es celebraven 100 anys des de la primera projecció dels germans Lumière, ocasió que va aprofitar Lars von Trier per llegir un discurs en el qual deia que intentaria enderrocar els pilars que sostenien les produccions de Hollywood. Va llegir el que ells mateixos anomenaven "Manifest del Dogma 95", una sèrie de regles que s'havien de seguir per crear una obra que s'adaptés a les exigències d'aquest nou mode de cine que rebutjava el de les grans produccions de Hollywood.

Característiques

Tots els rodatges es fan en localitzacions reals, res de "sets" ni decorats.
El so ha de ser en directe, no mesclat. Si hi ha d'haver música, ha d'estar sonant en aquell moment.
Càmera sempre en mà.
Rodatges sempre a color. Res de llum artificial. Si l'escena que es vol filmar manca de llum, com a molt un focus simple en la càmera.
Prohibits els efectes òptics i filtres.
La pel·lícula no pot tenir un desenvolupament superficial. Res d'armes ni crims.
Prohibida l'alineació temporal o espacial (la pel·lícula aquí i ara).
No s'accepten pel·lícules de gènere.
Format de 35mm (1:1.85).
El director no ha d'aparèixer en els crèdits.

Películes a destacar

Festen (Thomas Vinterberg, 1998)
Idionterne (Lars von Trier, 1998)

Directors

Thomas Vinterberg 1969

El 1996 s'estrena la seva primera pel·lícula, The Biggest Heroes. Durant el rodatge de la mateixa es va adherir l'any 1995 a el moviment Dogma 95, de què comparteix la paternitat al costat de Lars Von Trier i Soren Kragh-Jacobsen. Només va dirigir una pel·lícula, Celebració, ajustant-se als criteris de l'manifest, però gràcies a ella va guanyar el Premi de Jurat al Festival de Cannes de 1998.

Lars von Trier 1956

Director i guionista danès, Lars von Trier és un dels autors cinematogràfics més significatius dels últims anys, principalment per ser puntal de el moviment Dogma 95. Amb influències d'Andrei Tarkovsky, Jean-Luc Godard, Carl Theodor Dreyer o David Lynch.

Vampirs l'evolució del mite

AUDIOVISUALS