CÒMIC D'AVENTURES
CARACTERÍSTIQUES
-
El protagonisme és d'un tipus determinat d'aventurer, és vocacional, nat o gratuït, que no "dubti en ficar-se de cap en els assumptes sense que en ells els vagi un especial interès material.
-
Els aventurers més característics solen tenir oficis com aviador, científic, esportista, mariner, metge, periodista o simplement, poca-soltes, encara que poden ser fins botons com Spirou.
-
Molts d'ells aparenten una edat més curta de l'esperada, entre l'adolescència i la maduresa, com Cuto o Tintín, donat el públic a què anaven dirigits.
-
Pretenen aconseguir un tresor, rescatar persones o resoldre un misteri.
-
Solen afrontar-se a situacions de risc i perill, per generar-se una situació de suspens a l'acabar un capítol.
-
Transcorren normalment en escenaris exòtics i poc usuals: Selvas, deserts, etc.
-
Poden presentar un grafisme realista o un altre distorsionat i caricaturesc, encara que el primer es relaciona més amb el gènere per haver sorgit amb ell en els anys 30 de segle passat.
CÒMIC D'AVENTURES CLÀSSIC (1929 - 1943)
El relat d'aventures clàssic procedeixe de tres fonts principals: La novel·la d'aventures del segle XIX, el fulletó i el cinema estadounidenc. El còmic, es remunta el 7 de gener de 1929, quan Tarzan dels Micos, dibuixada per Harold Foster es va començar a publicar en diversos diaris nord-americans. Aquest mateix any la sèrie Wash Tubbs, creada el 1924 per Roy Crane, va començar a derivar-se cap al nou gènere, amb la inclusió d'un adult Capità Easy entre els seus protagonistes. El mateix succeiria amb Tim Tyler's Luck creada per Lyman Young el 1928 . Els següents anys estarien marcats per aquest gènere i altres d'acció, tot i l'existència de notables sèries de comèdia com Li'l Abner 1934, degut en part a el canvi de gust experimentat pel públic nord-americà arran de la Gran Depressió de 1929.
A Europa, Les aventures de Tintín 1930-1976 d'Hergé presenten a un intrèpid reporter d'aspecte juvenil que viatja per tot el món juntament amb el seu gos Milú, i una sèrie de personatges secundaris com el capità Haddock, el professor Tornassol o els detectius Hernández i Fernández. A partir de la cinquena historieta de la sèrie El Loto Blau, 1932-1934, el seu autor es va documentar minuciosament sobre els llocs visitats pels seus personatges, encara que també va presentar llocs imaginaris. En el camí d'aquesta sèrie, cal destacar també Spirou i Fantasio creada el 1938 per Rob-Vel per a la revista Spirou. Les tires còmiques de la sèrie nord-americana Mickey Mouse 1930 dibuixades per Floyd Gottfredson també combinaven comèdia i aventures.
El 1934, apareixen Jungle Jim de Don Moore i Alex Raymond, protagonitzada per un caçador que recorria el Sud-est d'Àsia, i Terry i els pirates de Milton Caniff. T
A Espanya va sorgir Cuto el 1935, Pepe Carter i Coco 1942, El Capità Misteri 1944, Silver Roy, el Comando solitari 1947 o Xeic Blanc 1951.
LA POSTGUERRA 1944 - 1967
El 1944, Frank Robbins havia creat Johnny Hazard, la qual va dibuixar fins al seu final el 1977.
Spirou i Fantasio d'André Franquin a partir de 1946, la va trasnformar en llargues aventures amb arguments complicats.
Tony i Anita 1951, El Capità Pantera 1954 de Carrillo, Pantera Negra 1956, Petit Pantera Negra 1958 i Bengala 1958.
El 1963, Tomás Marco Nadal va començar Kalar, que duraria fins al tancament de l'editorial Imperia el 1983 i on exhibeix el seu domini de la figura animal.
Bernard Prince 1967 de Greg Hermann, els escenaris i els fenòmens naturals van adquirint cada vegada més gran importancia.
MALA CONSCIÈNCIA 1967 - 1986
Entre 1945 i 1960 s'assisteix als països africans i asiàtics a un període especialment actiu de descolonització, començant amb la independència del Pakistan i l'Índia del Regne Unit en 1947.
Els anys seixanta, les seves conseqüències es fan visibles en tota la ficció popular, quan la mala consciència europea pel colonialisme substitueix l'etnocentrisme que li havia estat característic. També és visible, la humanització de l'heroi a través de personatges com Corto Maltès 1967, Els Mercenaris 1974, Frank Cappa 1981 o Jann Polinèsia 1985.
En els 80, arriben a ser freqüents els antiherois, com Dieter Lumpen 1985 de Jorge Zentner i Rubén Pellejero o Theodore Poussin 1986, de Frank Le Gall.
ÚLTIMS ANYS
Taxi 1987 d'Alfonso Font.
En el nou segle, els viatges a destinacions exòtiques adquireixen la textura del reportatge a les mans d'autors com Guy Delisle o Joe Sacco.
Javier de Isusi publica la seva tetralogia Els viatges de Juan Sense Terra 2004-2010.
Més clàssiques són Les aventures de Julius Chancer 2002 de Garen Ewing.
