PANORÀMIC 2020
03 de novembre del 2020: vam anar d’excursió al Museu de Granollers per veure una segona part del Festival Panoràmic d'aquest any anomenat EXTIMITAT (l’ús intensiu de les xarxes i la necessitat d’explicar la intimitat per tal que perdi el carácter privat per esdevenir pública),
Vam parlar amb un dels comisaris d'aquest festival: Andrés Hispano,
SENSE INTIMITAT - Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita
La idea d’Extimitat, una intimitat exposada, apareix vinculada als hàbits i les tecnologies que han transformat la nostra imatge i la dissolució entre allò privat i allò públic. Però per algunes persones, aquesta condició, en què allò privat és públic, ha estat una realitat des de sempre: malalts, presos, prostitutes, vagabunds, nòmades i interns de tot tipus. La proposta expositiva consisteix en reunir fotollibres, fotografies i fotogrames de pel·lícules (tant en format imprès com en pantalla) d’aquestes persones a través del cinema i la fotografia tant documental com de ficció. Es tracta de persones alienes al luxe de la intimitat, amb vides travessades per l’ull i el judici de tothom: metges, clients i transeünts en general. Les persones alienes a la intimitat, desposseïdes d’una privacitat que, precisament, avui ens sorprèn en la seva dissolució voluntària i tecnificada per part de joves i no tan joves.
OBJECTES PERSONALS - Efraïm Rodríguez
També vam veure una exposició a la sala l'exposicions temporals d'objectes personals.
A partir d’una vintena d’escultures, a mida natural, l’autor ens convida a transitar per un bosc personal, resseguint tres nocions que seran un constant en la seva obra: la realitat (visible), la representació (escultòrica) i l’estranyesa (davant del que es percep o es viu).
La mostra recull escultures fetes des del 2009 fins l’actualitat, «on la fusta té un sentit argumental.» «Hi ha escultures on es representa la noció d’identitat com a procés de construcció. És una transició subtil... fem segons el que som, però el que fem ens transforma i ens construeix, i així ens convertim en el que fem. El ser i el fer estan units: acabem sent el que vam fer i el que fem» (Juan Bufill).
També vam veure a la sala 2 l'exposició del retaule gòtic de Granollers.
RETAULE GÒTIC DE SANT ESTEVE
Granollers
L’any 2017 es compliren 100 anys de la venda del retaule de sant Esteve de Granollers a la Junta de Museus de Barcelona; una efemèride que un grup de ciutadans rememora i expressa el desig que els retaules puguin tornar a la ciutat, on hi va presidir, des de 1500 a 1765/ 1775, a l’església de Sant Esteve de Granollers.
La darrera vegada que la ciutadania de Granollers havia pogut veure els retaules a la seva ciutat va ser del desembre de 1997 a l’abril de 1998, ja fa 20 anys. En aquella ocasió, l’exposició Entra a l’església gòtica de Granollers, produïda pel Museu de Granollers, va permetre gaudir de tres taules cedides pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
L’exposició Retorn a Granollers del retaule gòtic de sant Esteve porta a Granollers, per primera vegada, la major part de les taules que s’han conservat d’aquest magnífic retaule del grup Vergós: deu de les tretze taules que es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya. I és en aquest context que presentem com era el Granollers de l’època de la venda del retaule, ara fa cent anys. Una vila en creixement i en plena transformació que rep el títol de ciutat el 1922, i que està en l’origen del Granollers que coneixem avui.
