AVANTGUARDES NORD-AMERICANES
QUÈ SÓN?
-
Les avantguardes nord-americanes (o també anomenades underground) realment no són un moviment cinematogràfic, sino una serie de produccións que van trencar les convencions tradicionals de l’època (heterogeneïtat).
-
El monopoli comercial dels grans estudis va introduir continguts que fins molt poc abans, haguessin estat rebutjats pels comitès de censura i les productores. Les creacions tenien una creativitat desmesurada i uns plantejaments temàtics i formals.
-
Es un cinema artesanal i amb una autoconsciència artística.
CONTEXT HISTÒRIC
-
Sorgeix a Estats Units, sobre tot a Nova York (la nova capital de l’art), en el context de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i que es van desenvolupar fins a finals dels anys 60, sent un dels períodes més rics en quant a tendències i moviments artístics, més o menys estructurats.
-
Els efectes traumàtics de la guerra es van veure reflectits en l’obra i en els moviments artístic del moment: signes d’ansietat, emocions intenses; semblaven descobrir la bellesa de la matèria extirpada, del caos, de la destrucció… També, la societat de consum i el capitalisme es desenvolupen en aquest temps.
-
Del 1950 i del 1960 el cinema de Hollywood va patir una important crisi pel naixement de la televisió i pel canvi de l’estructura industrial i empresarial de les companyies. Finalitza el monopoli dels grans estudis de Hollywood, i es desvinculat dels grans estudis a causa de la creixent oferta televisiva.
D'ON SORGEIXEN?
-
Les avantguardes nord-americanes, estadounidenses, o el també anomenat cinema underground, es situen en la década de 1940 i rebrà una gran influència de les avantguardes europees dels anys 20.
-
Les noves tendències literàries, musicals i pictòriques van arribar a Nova York, i això va propiciar la creació d’unes arts i també d’un cinema que refusava els seus precedents i trenca amb el passat tradicional. Tot i ser Nova York la ciutat que acull el naixement d’aquest moviment, posteriorment es traslladarà a Hollywood.
ETAPES
1910-1940 Monopoli de les majors
-
Dominen les majors en la indústria nord-americana.
-
Època de cinema clàssic, tot marcat per unes normes les majors marquen els temes i les formes.
1940 - 1960 CINEMA INDEPENDENT 1ª ETAPA
-
Etapa de postguerra.
-
Finalitza el monopoli comercial dels grans estudis.
-
Creix l’oferta televisiva.
1934 - 1967 CODI HAYS Sistema de censura
-
Posarà limitacions en aquest cinema independent pel que fa als temes morals.
1960 - 1970 CINEMA INDEPENDENT 2ª ETAPA
-
Ja no hi ha censura.
-
Moviment contracultural que neix a California (critica la cultura dominant), mostra tot allò que amaga la producció cinematogràfica dominant, mostrant l’Amèrica real.
-
Cultura rock.
1970 - 1980 CINEMA INDEPENDENT 3ª ETAPA
-
Decadència.
-
Tracta molt l’experimentalisme.
BANDES SONORES
-
En els anys 30 és produeix a Estats Units una primera edat daurada de la música al cinema estat unidense. Max Steiner (Viena 1888-1971), destaca per ser el més destacat compositor del cinema nord-americà dels anys 30, però són varis els creadors que empentats per la guerra i l’antirealisme, traslladen a Estats Units la cultura musical centroeuropea.
COMPOSITORS
Korngold (1897 - 1957)
Erich Wolfgang Korngold va nèixer a Moravia, va ser un nen superdotat que als 14 anys va compondre la seva primera òpera.
Encara vivia a Viena però componia per a pel.lícules nordamericanes, una de les seves millors obres per al cinema va ser “The adventures of Robin Hood” (Las aventures de Robin Hood)
Rózsa (1907 - 1995)
Va néixer a Budapest en 1907 i en 1940 és trasllada a Estats Units després d’estudiar i treballar a Alemanya, França i Anglaterra.
Miklós Rózsa va començar a treballar per al cinema durant la seva estança a Anglaterra.
Una de les seves obres més famoses va ser “The jungle book” (El llibre de la selva)
CINEMA DE HOLLYWOOD
-
L’historia de la meca del cinema comença a principis de segle XX amb dues teories, moltes persones atribueixen el mèrit als germans Lumière amb la invenció d’una màquina capaç de projectar imatges sobre una tela blanca, altra gent diu que va ser Thomas Alva Edison qui 4 anys va crear el kinetoscopi una màquina de moviment, pot ser que els germans s’inspiressin en aquest invent.
-
Tot i que a la història de Hollywood Edison va tenir més impacte, ja que amb el seu invent es va aprofitar massa, tenia el control de la producció i el subministrament del cinema que s'estava produint i qui volgués fer cinema havia de pagar una sèrie de taxes. Això va forçar a moltes persones altres alternatives per què es negaven a pagar, es feien anomenar “els independents”.
-
El director D.W.Griffith va ser enviat a la costa oest per la seva compañia, allà va trobar un terreny abandonat i amb molt bon clima, va filmar una pel·lícula, aquest lloc va ser nombrat hollywoodland, desprès d’escoltar parlar d’aquest maravillos lloc, molts cineastes cansats de pagar taxes d’Edison van anar-hi. És per això que el cartell de “HOLLYWOOD” és considerat una icono de la indústria cinematogràfica estadounidense..
-
Star System era el sistema de contractació d’actors en exclusivitat i a llarg plaç per els estudis de Hollywood per crear estrelles de cine i així assegurar l’èxit de les seves pel·lícules.
-
A més en el cinema nord americà, als anys 30 es van començar a crear els gèneres cinematogràfics: els musicals, el cinema negre, el cinema d’aventures, de terror… les persones que tenien grans idees i van saber vendreles bé s’anaven juntan i així creant diferents grans estudis cinematogràfics, on cadascun tenia el seu propi estil i toc característic cóm: Paramount, MGM, Fox, RKO y Warner Bros.
GÈNERES CINEMATOFRÀFICS
-
Melodrama
-
Western
-
Ciència ficció
-
Musical
-
Comèdia
-
Cinema negre
DIRECTORS
Stanley Kramer (1913-2001)
Va ser un director i productor estadounidenc. Va iniciar-se al cinema durant la gran depressió i el seu ideari va rebre la influència democrata del New Deal. Fruit de la seva militància intelectual, els seus productes tenien la fama de “cinema de missatge”.
Va iniciar el seu aprenentatge cinematogràfic en els estudis de l’època.
Al 1947 va crear la productora Screen Plays Corporation i més tard Stanley Kramer Productions
Encara que Kramer era conegut en tot Hollywood per les seves idees liberals, mai va ser inclòs en la llista negra de Hollywood.
Va ser nominat a un Oscar per la pel·lícula, Els judicis de Nuremberg.
Per últim al 1967 Kramer va realitzar Endevina qui ve aquesta nit, una pel·lícula molt polèmica de la unió matrimonial d’un home negre i una dona blanca, el director va sentir-se profundament orgullós i va rebre 8 nominacions d’Oscar.
Maya Deren (1917-1961)
Se la considera la primera directora de cinema underground nord-americà. El significatiu de la seva aportació és que tota la seva carrera corre en paral·lel a l'obertura de noves vies per al cinema d'avantguarda. La seva obra va servir de frontissa entre les arts plàstiques i el cinema. Maya Deren va ser la primera directora de cinema nord-americà que va visitar instituts i universitats per donar a conèixer el cinema experimental.
L'autora definia les seves pròpies obres amb el terme "pel·lícules de cambra", ja que les seves pel·lícules aspiren a arribar a un públic que no sigui molt ampli, un públic intimista. Els seus circuits seran les universitats, museus, etc. tot el que estava en mans de l'art però al que el cinema no havia accedit encara. La seva pel·lícula més destacada és Meshes of the afternoon, que parteix de l'oníric al cinema i la pintura europea i fa de la dona la protagonista, interpretada per ella mateixa.
Robert Bernard Altman (1925-2006)
Neix a Missouri a meitat dels anys ‘20 i mor l’any 2006 a California. Va ser un director, guionista i productor de cinema. Cal destacar que va ser cinc cops nominat al premi a l'Acadèmia al millor director i una figura perdurable de la nova època de Hollywood. Combinava una estètica naturalista però estilitzada amb un punt satíric, tot el contrari a la resta de pel·lícules de Hollywood. Destaca per ser un anticonformista (a la temàtica i la direcció) i se’l considera un dels grans cineastes influents del cinema americà.
A les seves produccions utilitzava sovint la tècnica multitrack, és a dir, l’ús de molts actors per tal de crear un diàleg superposat, i dotava a l’acció de més naturalisme i dinamisme. La pel·lícula MASH, produïda l’any 1970, està ambientada en la guerra de Corea el personal d’un hospital de campanya es troben desbordats i fan servir l’ús de l’humor per mantenir el seny davant els horrors de la guerra. Aquesta té un caire de comèdia negra.
Andy Warhol (1928-1987)
A més de ser un artista plàstic, també es va submergir en el món del cinema durant el 1963 i el 1977. Va filmar més de 140 pel·lícules entre treballs experimentals, documentals i assajos fílmics considerats cinema verité. Els primers treballs van ser seqüències sense talls de persones fent activitats quotidianes, ell deixava que els protagonistes improvisessin, tot es gravava com succeïa i em temps real. Per exemple en Blow Job, Sleep o Kiss.
El cinema de Warhol es considerava experimental, independent i representatiu de la cultura underground (moviment contracultural dels 60 que acollia totes les expressions artístiques que es pronunciàven contra el sistema o es consideraven paral·leles a la cultura mainstream, per abordar temes com el cos, la homoxexualitat i les drogues).
Woody Allen (1935)
Es director, guionista,comediant, escriptor i actor de cinema estatunidenc.
També és clarinetista a una banda de jazz.
ha rebut diversos guardons, Oscars, Globus d'Or i diversos BAFTAs.
Com a director, el seu primer film va ser Take the Money and Run.
És va formar a New York University Tisch School of the Arts i Midwood High School.
Dennis Hopper (1938-2010)
Dennis Hopper va néixer a Washington al 1936 i va morir a California al 2010, va ser un actor, director de cinema, realitzador, fotògraf i artista estatunidenc.
Hopper és considerat un dels actors i cineastes més iconics e influents del cinema, va adquirir fama tras dirigir la pel.lícula “Easy Rider”, una de les millors pel.lícules del cinema estatunidens.
Hopper va ajudar a iniciar una nova era en que les velles figures de Hollywood havien de cedir lloc a joves cineastes com Francis Ford Coppola.
