CAIXAFORUM
El 18 de desembre del 2020: vam anar d’excursió al Caixaforum per veure dues exposicions, la primera anomenada " SO LAZY" comisiarada per: Beatriz Escudero i Francesco Giaveri, la qual ens parla de la mandra i la segona exposició s'anomena: Vampirs. L'evolució del mite, la qual ens parla de l'evolució dels vampirs en el món del cinema.
SO LAZY
"So lazy. Elogi del malbaratament” parteix de la noció de consum de George Bataille, en la qual sosté que l’economia no es basa en la producció i el consum sinó en malgastar.
Aquesta esposició ens fa acceptar aquest malgast com una cosa necessària i plantejar una ficció que tendeix a malgastar el temps en lloc d'aprofitar-lo d'una forma productiva. L'exposició proposa una crítica a la hiperactivitat contemporània i introdueix l'esperança d'una redistribució de recursos i de temps.
Els artistes que han col·laborat en aquest projecte són: Priscila Fernandes, Ángela Ferreira, Alberto Gil Casedas, Sharon Lockhardt, Agnes Martin, Aernout Mik, Agustín Parejo School, o Xavier Ribas, entre d'altres.
Anàlisi
ALBERTO GIL CASEDAS
147.710 (blank sundays)
Prueba de leucofobia: 40 h en blanco
2016
Durant els diumenges, l'artista dedicava 8 hores, tot un torn laboral, a omplir fulls buits amb petiteslínies blanques, com si fos un presoner. Volia deixar constància de que encara que fos el seu dia de descans feia alguna cosa productiva. Mols pensaran que malgastava el seu temps, ja que pintar amb blanc sobre una altra superficie blanca no té cap sentit. La seves estratègia era realativitzar la importància que normalment assignem als nostres "deures" i al final del seu projecte inclou que el fet de malgastar el seu dia lliure, li aplica un grau més inténs de malbaratament, ja que es dedica a contar les línies que ha anat fent. També trobem uns pots de vindre amb la punta que li ha tret al llapis amb el qual ha guixats aquests papers, en aquets pots trobem la data en la qual ho va fer servir.
VAMPIRS. L'EVOLUCIÓ DEL MITE
Aquesta exposició estava organitzada en diferents sales, en les qual cada una tractava una temàtica de vampir, les quals explicaré a continuació.
Vampirs l'evolució del mite
Introducció del primer vampir que va aparèixer al cinema anometa Nosferatu, de la mà de Friedrich W. Murnau el 1922. Aquest vampir tenia un rostres expressionista, les ungles llargues i dues dents esmolades com ullas de serp. El primer que viu als abismes d'una cripta i que es crea quan entra en contacte amb la llum del sol. Després altres alutors com: Carl Theodor Dreyer, Roman Polanski, Werner Herzog, Kathryn Bigelow o Tim Burton posaran en escena els seus vampirs, expressant per mitjà d'ells els fonaments més essencials de la seva pràctica artística. Aquest cinema s'escriu amb la llum, però es projecta en la foscor, perquè s'associa amb el regne intemporal dels vampirs.
Vampirs poètics
El cinema és l'art de la il·lusió on el cossos no envelleixen i les càmeres no es reflexteixen en els miralls. Quan un d'aquest morts vivents s'acosta a la pantalla, la possada en escena en certes pel·lícules canvia, com si el cinema en si patís una sèrie de transformacions: el canvi del blanc i negre al color. la distorció de la qualitat de la imatge...
A partir del 1910 va sorgir el terme vamp, per qualificar a algunes estrelles de Hollywood com Theda Bara o Béla Lugosi.
Vampirs polìtics
Al film Els vampirs el 1915-1916 de Louis Feuillade, provoca el caos al París de la 1ª Guerra Mundial. Des d'aleshores sempre han repressentat una amenaça i reneixen de les seves cendres amb l'aparença d'un espia comunista, d'un capitalista corrupte o d'un drogadicte. Aquests vampirs constitueixen la metàfora del perill que desestabilitza la societat. El cinema vampíric pretén incloure's en un gènere fantàstic però s'endinsa en la realitat, ja que proposa paràboles polítiques.
Vampirs eròtics
El vampir és un ésser sexual, obsessionat per reproduir-se i per això té aquesta impulsivitat d'anar al coll de les seves preses, ja que és una part molt sensual i sensitiva del cos.
Vampirs pop
Els vampirs s'han introduït de ple en la cultura pop, els trobem a Halloween. als jocs de rol, en novel·les gràfiques, els mangues, els còmics, videojocs, en els quals han creat un vampir del segle XXI, un ésser sobrenatural i preten ser divertit i de vegades senzillament normal i fins i tot el trobem quan els adolescents senten el desig de transgredir prohibicions.
Un clar exemple d'aquests vampirs apareixen en la sagada de "Crepúsculo" on són persones reals i no monstres com abans, fan una vida normal com si no fossin vampirs. També hi han altres sèries de vampirs pop com "The Vampire Diaries" o "The Originals". Aquests vampirs han evolucionat i els hi pot donar la llum del sol, ja que tenen uns anells que s'ho permeten i ja no són tan depredadors com al principi, sinó que busquen fer una vida normal.
Anàlisi
FRANCISCO DE GOYA
Estampa núm. 43 de la sèrie «Caprichos»: El sueño de la razón
Entre el 1797 i el 1799
-
El somni de la raó produeix monstres conté nombrosos temes il·lustrats, com pot ser la preocupació entorn de la raó.
-
En aquest gravat, podem veure plasmats una sèrie d'animals nocturns, com ara els ratpenats, que apareixen en escena quan desapareix la raó o quan dorm, representant l'ocult, la ignorància.
-
Al peu de la imatge, el mateix artista descriu la seva intenció amb aquesta obra: "L'autor somiant. El seu intent només és desterrar vulgaritats perjudicials, i perpetuar amb aquesta obra de capritxos, el testimoni sòlid de la veritat".
-
Hi ha nombroses interpretacions d'aquesta làmina, però destacare dues: en primer lloc, que "la fantasia abandonada de la raó produeix monstres impossibles" i la segona que diu que "quan els homes no escolten el crit de la raó, tot es torna visions".