ACTIVITAT PRÈVIA
QUÈ ÉS EL CÒMIC?
El còmic és un mitjà de comunicació que narra una història utilitzant imatges en seqüència de vinyetes donant una informació espai-temporal. També es coneix com a historieta o Tebeo. No és necessari l’aparició del text per narrar la història i si n’hi ha el trobarem en bafarades normalment i també trobem símbols. onomatopeies, formes expressives...
CARACTERÍSTIQUES
-
Imatge seqüencial: el còmic està compost de vinyetes que contenen dibuixos, que s’ordenen per explicar una acció, amb plantejament, nus i desenllaç.
-
Espai i temps: el còmic, igual que el cinema, té la capacitat d’expressar el pas del temps utilitzant seqüències i l’espai mitjançant el propi dibuix.
-
Guió: les historietes combinen text i imatge, per això són obra, com a mínim, d’un guionista i d’un dibuixant. Per tant, hi ha una part més narrativa i una més plástica.
-
Plasticitat del text: els diàlegs dels personatges i el narrador s’expressen de forma impresa a través d’elements plàstics com les bafarades o les grans lletres simulant sons.
-
Temàtica il·limitada: el principal recurs expressiu del còmic és el dibuix, la imatge que crea un autor i que no necessita un referent real, com el cinema; tot el que hi ha a la historieta es pot explicar.
-
Capacitat simbòlica: la necessitat de reduir missatges o idees abstractes a un dibuix concret dona peu al còmic a poder crear símbols capaços d’expressar icònicament conceptes; per exemple, la bombeta encesa sobre el cap d’un personatge.
HISTÒRIA DEL CÒMIC
Antecedents
-
Art prehistòric: trobem línies que representen trajectòries i desplaçaments.
-
Art egipci i mesopotàmic: trobem retalls a partir de seqüències i estel·les mesopotàmiques, narracions commemoratives dels esdeveniments importants de l'època.
-
Grècia i Roma: trobem peces de ceràmica grega que inclouen escenes de guerrers i atletes, escenes de la vida quotidiana i la columna trajana de roma, la qual fa una narració visual de les campanyes de l'Emperador Trajà.
-
Edat mitjana: les pintures romàniques són explicacions seqüèncials de la vida de Crist, Sants o aspectes de la vida quotidiana.
Pintures rupestres
Estel·la de Naram-Sin
Columna Trajana
Pantocrator amb els 12 apostols
Qui va inventar el còmic?
Es considera que va ser Thomas Rowlandson el 1809, quan publica "Els viatges del doctor Syntax" el primer còmic tenir resonància i es quan apareixen les primeres bufarades parlants.
La primera novel·la gràfica es publica a Suïssa inspirada en Rowlandson i animada per Goethe. Rudolph Töpfer publica en 1837 “Les aventures de Obadiah Oldbuck”. Aquesta novel·la gràfica contenia diversos dibuixos per pàgina i text al peu dels dibuixos.
Wilhelm Bush un poeta i artista, el1859 publica les primeres caricatures en el periòdic Fliegende Blátter i una famosa historieta titulada Max i Moritz. En 1867 Charles Ross crea Ally Sloper, el primer personatge de historieta anglès.
Els viatges del doctor Syntax
Les aventures de Obadiah Oldbuck
Max i Moritz
Ally Sloper
Segons els cànons, el primer còmic modern va ser publicat el 17 de febrer de 1895 "The Yellow Kid" creat per Richard Felton Outcault en el diari "The World" de Nova York. Des d'aquell moment és quan es va començar a utilitzar el terme còmic.
Evolució del còmic
A Espanya el còmic s'inicia a Catalunya en 1904, amb el Patufet, pero no es publica la primera i vertadera revista de còmic fin el 1917 amb el TBO. Anys més tards van sorgir Winnie the Pooh, Tintín, Mikey Mouse entre d'altres.
1917
1926
1929
1930
LA VINYETA
-
Vinyeta: és la mínima unitat narrativa, estava delimitada per línies i representa un moment i un espai concrets.
-
Tira: muntatge més elemental on trobem dues o més vinyetes en vertical o horitzontal.
-
Pàgina: es té més en compte la composició general i l'ordre de lectura.
-
Planificació: és la quantitat d'espai real que recoreix una imatge.
-
Forma: varia segons la intenció o necessitat de l'artista, però normalment són cuadrades o rectangulars.
-
Contorn: les díferses línies tenen diversos significats. Si la línea es com si et tremola el pols, pot ser una situació de por o que estan cridant.
-
Línies cinètiques: donen moviment als objectes representats.
-
Enquadrament: seleccionar la part de la realitat que vols mostrar segons convengui en la història.
-
Plans: pla detall, primer pla, segon pla, tercer pla, pla americà, pla mig, pla general, gran pla general...
-
Agulació: és la posició de l'espectador, segons l'altura i la posició del subjecte. Hi ha diferents tipus: normal, picat, contrapicat, cenital i aberrant.
-
Color: compleix diferents funcions:
-
Figurativa: dona realisme al dibuix.
-
Psicològica: provoca diferents sentiments i emocions.
-
Significativa: dona un color determinat segons el significat.
-
EL MUNTATGE
-
Muntatge: operació de distribució i ordenació de les vinyetes en l'espai disponible.
-
Muntatge analític: es representa la mateixa escena amb diversos punts de vista en diferents vinyetes.
-
Efecte travelling: es representen vinyetes successives del mateix personatges apropant-se o allunyant-se.
-
El·lipsis: Salts temporals en la narració.
ELS PERSONATGES
-
Eren personatges senzills amb molta expressivitat.
-
El postura del cos modifica o defineix el text.
Expressions facials
Moviment del cos
TEXT I ELEMETS GRÀFICS
-
Globus: són el recurs bàsic per insertar text, es componen de cos i cua.
-
Cartel·les o cartutxos: aclaren una vinyenta o serveixen per avançar la narració.
-
Onomatopeies: representen sons amb textos exagerats.
-
Metàfores visuals: expresa una idea a trevés de diverses imatges o signes.
